Páginas

viernes, 15 de octubre de 2021

L’alè còsmic

Obra de Carme Riera. Serie Cosmos
Si la Terra és la casa on vivim i la Via Làctia la nostra ciutat, el nostre poble,  l’univers és l’escenari on succeeix el que som i coneixem, començant pel nostre planeta i la nostra galàxia, i on han sorgit els elements de què estem fets, incloent-hi l’aigua, que sembla ben poc compatible, si més no pel que fa a la quantitat ingent que n’omple els oceans, amb les condicions extremes del procés de formació de la Terra.

El cel nocturn no tan sols ens produeix una profunda emoció estètica, que ha inspirat grans artistes, sinó que és el camí per on la ment navega a l’hora de cercar una explicació a la nostra existència. Ho han fet les religions des de la més remota antiguitat. Ho fa avui l’astrofísica, que s’esforça per aproximar-nos la imatge més propera al naixement de l’univers del qual formem part. Tenim, a més, la intuïció que la vida, en alguna de les manifestacions en què es plasma, ha de ser una presència recurrent dins de la immensitat del cosmos.

És des d’aquestes premisses que Carme Riera, una de les nostres artistes amb una trajectòria més brillant i personal, tant pel que fa al seu llenguatge simbòlic i visual, com pel que fa a la tria i a l’alternança de materials, ha concebut les obres d’aquest fascinant conjunt L’alè còsmic que en els darrers anys ha anat creant i que ara, si més no en part, trobem aplegades a la seu de la Fundació Hervás Amezcua.

Iniciada amb pintures a l’oli, culminades en ocasions amb un vel de cera que n’augmenta la capacitat de sorprendre’ns i commoure’ns pel diàleg que s’hi construeix amb la llum, el gruix d’aquestes sèries incorpora, com ja ho havia fet Carme Riera en projectes precedents, l’estany, la fusta, el paper o fins i tot metacrilats. Amb mides i formats diferents, Carme Riera ens proposa confluències i superposicions de formes que s’insereixen i s’integren, de vegades recorrent a llenguatges geomètrics ( esferes, rectangles, cercles, triangles, quadrats, ovals,...) encavalcats amb voluntat de síntesi, en una formidable col·lecció de peces d’una qualitat excepcional. Amb el seu veritable mestratge en l’ús dels materials i la seva capacitat insòlita de projecció cap a un àmbit on la pintura s’enriqueix amb formes i textures, acompanyem Carme Riera en un viatge apassionant i ric d’experimentacions formals del tot reeixides a través dels astres i les constel·lacions, on la nostra artista inclou, sense que això limiti la seva implicació expressiva, un homenatge explícit a la mirada científica per mitjà de la incrustació de noms de dones eminents , com Hipàcia, Marie Curie o la nostra Josefina Castellví, de físics i astrònoms com Newton, Kepler, Einstein, Planck, Hawking,.. Carme Riera incorpora, a més, dels seus quadres fórmules cèlebres a l’espai, on dialoguen tècniques diverses amb materials heterogenis per definir l’infinit, per donar corporeïtat a fragments del que percebem, que en les mans de Carme Riera adquireixen, superant les fronteres de l’immediat, una poderosa força de representació i d’interpel·lació.

Carme Riera ens convida a emprendre, a través de les estrelles, un viatge cap a l’interior de nosaltres mateixos.

Carles Duarte i Montserrat

Octubre de 2021